UNA EXPERIÈNCIA MOLT RECOMANABLE.
Ho tenim tant a prop que quasi es imperdonable que encara molts dels que mes o menys surten habitualment amb bicicleta no l’hagin fet.
Em refereixo al carrilet d’Olot, una excursió que s’endinsa fins al cor de la Garrotxa, Olot, escollint lliurement el punt de sortida i arribada.
Nosaltres varem triar com les altres edicions, (aquesta era la tercera), Les Planes d’Hostoles, un poblet que conserva intacte la seva personalitat rural i que a uns 26 kilòmetres d’Olot, ens planteja un recorregut suficient exigent per aquells que estan en mes en forma, però a l’hora assequible perquè als qui no ho estiguin tant no se els hi atraganti “l’excursió”.
El grup d’aquest any, molt mes homogeni que els anteriors, es a dir quasi tots agrupats i a un bon ritme, no mes jo i l’amic Ricardo que la passada edició ara fa un any, es va estrenar en això de la bici ens quedavem un pel endarrerits.
Be de la resta puc dir que varem arribar a Olot a on varem tenir ocasió de “carregar piles”, i havent gaudit cada kilòmetre del camí, que ens anava descobrint els paisatges tant típics de la garrotxa i que a tots van satisfer.
La tornada amb una quasi imperceptible pendent fins a Sant Esteva d’en Bas, queda clarament diferenciada, un cop a Sant Esteva toca pujar, res un parell de kilòmetres fins a coronar un coll a partir del qual tot en lleugera baixada fins a Les Planes d’Hostoles, baixada que permet rodar realment ràpid i mes si com en Ricardo vas damunt d’una roda 29, dono fe de la seva superioritat rodadora, hauríeu de veure com s’envalava.
En arribar a les Planes uns refrescos presidirien un distés fi de festa.
Destacar entre tots els participants la representació femenina, tant la Griselda, Eli, Montse com la Magda, se els hi nota que la bici forma part de les seves rutines, anaves parlant amb qualsevol d’elles i a la que obrien “gas”, simplement desapareixien, impossible seguir-les, has d’estar veritablement fort per compartir una sortida i no tallar-les-hi el rotllo. Chapeau.
.jpg)
